LA IMMACULADA

Sala de les Voltes
Del 3 de novembre de 2012 al 13 de gener de 2013

La Immaculada neix d’una passió compartida pels organitzadors del Blanc Festival, Arts Gràfiques Orient i Óscar Guayabero per les màcules, les proves d’impressió que s’utilitzen per estabilitzar les tintes i ajustar-les.

Les màquines d’imprimir necessiten d’uns quants fulls per tal que la tinta s’acabi de distribuir bé i els valors de densitats siguin els apropiats. Així que es taquen uns quants fulls en cada tirada fins que ja surt correctament per començar a imprimir. Per estalviar paper aquells fulls tacats es guarden per a altres tirades i és llavors quan comença a acumular impressions sobreposades. La sobreimpressió de gràfiques diferents, crea molts cops imatges inversemblants, contrastades i contradictòries. Gairebé com si d’una peça d’art atzarós o surrealista es tractés els ulls viatgen dins d’una màcula, no buscant les imatges originals sinó fascinats amb el resultat d’una suma que té lectures exponencials.

Com deien els propis surrealistes: “Tan bell com la trobada fortuïta d’una màquina de cosir i un paraigua sobre una taula de dissecció.”

Vam pensar que aquest material de rebuig era una magnífica base per a què dissenyadors i creadors treballessin en una peça pròpia. Pròpia i apropiada d’altres amb una dissolució del concepte d’autoria fent bona aquella frase de Bruce Mau: “Puja a les espatlles dels altres. Pots viatjar més lluny muntat en els èxits dels que t’han precedit. I des d’aquí, la vista és molt millor”.

Al mateix temps volíem explorar el concepte màcula i vam descobrir que en oftalmologia màcula s’anomena a la zona de la retina especialitzada en la visió fina dels detalls, ens serveix entre altres coses per poder llegir i distingir les cares de les persones. Els dissenyadors saben de la importància dels detalls, que poden fer que una peça sigui simplement correcte o pel contrari brillant, “Deu està en els detalls”, deia Mies van der Rohe.

Per últim hi ha el nom “La Immaculada” que ha estat una manera de rendir un petit homenatge a Toni Diaz, home de gràfiques i d’escola. Entre els molts projectes que va deixar sense fer per la seva mort sobtada hi havia una exposició de màcules. Així, li hem agafat el nom prestat, sabent que ell estaria content de que algú hagués agafat el seu relleu. En el nostre imaginari col·lectiu la religió i la seva simbologia és del tot present.

Així, la lectura ambigua del personatge de la Immaculada, és a dir la verge Maria, ha estat punt de partida i reflexió de molts autors.

Així tenim tres camins sobreposats, com s’hi d’una màcula es tractes.
Per un costat un full ple de taques inconnexes; per un altre el detall que ens ajuda a reconèixer els altres, i per l’altre la imaginaria religiosa. I amb aquesta triple lectura vam anar a cercar a una pila de professionals per proposar-los un repte: fer una obra original sobre les màcules que ja existien.

Com deia Leonardo da Vinci, s’han posat davant de la taca que hi ha al mur (en el nostre cas el paper) i l’han mirat profundament fins que han començat a veure paisatges, batalles, animals fantàstics o verges. Sense ells no hi hauria exposició, tant sols una idea bonica. Volem donar-los les gràcies per fer-ho de forma desinteressada i alhora tan professional.